Art floral Japonès

Ikebana és l’ancià art japonès d’arranjar flors. El nom significa donar vida a les flors.

La pràctica d’utilitzar flors com a ofrenes en els temples es va originar al segle VII quan el Budisme va ser introduït al Japó. No obstant la versió formal de l’Ikebana no va començar fins al segle XV, en el període Muromachi que els monjos van començar utilitzar aquesta disciplina com a tècnica de relaxació, meditació i gaudi. L’Ikebana treballa amb flors, branques, pedres, fulles i material divers. En ser una disciplina efímera, implica una data de caducitat, el pas del temps i ens invita a cada composició a fer-nos reflexions sobre el pas del temps.

Aquesta disciplina ofereix la possibilitat de fer introspecció personal a través de les flors, branques i altres elements que trobem a la natura.

.

Un altre aspecte present a l’Ikebana és el minimalisme. És a dir, amb poques flors i alguna tija o branca es pretén aconseguir una estructura que els tres elements poden simbolitzar, el cel, la terra i l’home. I també el sol, la lluna, l’amor, i la terra.

El contenidor, Suiban, és un element clau en la composició i s’utilitzen diferents estils de ceràmica.